Has oblidat la teva clau?
Contacta
Home > Històric agenda > L'Alternativa Professionals: El cinema com a creador d'identitat i imaginari

Històric agenda SDE/

Material encara no disponible

VÍDEOS DE L'ACTIVITAT

No hi ha cap video disponible en aquests moments.

COMPARTEIX

COL·LABORACIONS EXTERNES

JORNADA

L'Alternativa Professionals: El cinema com a creador d'identitat i imaginari

data: 17-11-2017 | lloc: Teatre del CCCB

 

Un any més, l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de l'SDE, col·labora amb l'Alternativa Professionals, en l'organització de les jornades professionals dins el marc del 24è Festival de Cinema Independent de Barcelona, l'Alternativa.

 

El cinema és un dels instruments més importants per expressar la identitat i els valors, tradicions, costums, comportaments i creences d’una cultura. Hi ha moltes maneres de fer cinema, però també d’estudiar-lo, classificar-lo i analitzar els seus corrents a través de la història. De vegades, aquests corrents reben un nom en funció de les seves característiques i se n'inclouen o exclouen autors segons les conveniències. Però, quines són aquestes conveniències i com s’aconsegueixen crear aquests corrents?

 

Jornada adreçada a programadors, distribuïdors, productors i realitzadors de cinema, i també a acadèmics i responsables d’associacions, festivals i institucions de l’àmbit audiovisual i cultural

 

(Servei de traducció simultània)

 

Programa

 

  1. 09.00 - 09.10 h Benvinguda a càrrec de Francisco Vargas, director de l’Àrea de l'Audiovisual de l’ICEC i Patricia Sánchez, responsable de l'Alternativa Profesionales.
  2.  

 

  1. 9.10 - 10.15 h Material filmat com a eina

 

En aquesta taula rodona parlarem de l’esdevenir orgànic de l’arxiu com un procés social i col·laboratiu, capaç de crear identitat i imaginaris nous. També coneixerem els diferents tipus d’acords i contractes que es duen a terme amb imatges d’arxius privats, i aprendrem els requisits de les entitats públiques per accedir als seus arxius i què decideixen conservar-hi.

 

 

Moderará la mesa Josep M. Català, Barcelona
Ha estat docent a Espanya, Mèxic i Califòrnia i realitzador en diversos canals de televisió. Catedràtic de Comunicació Audiovisual (UAB) i director acadèmic del Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB.

 

 

 

 


 

Stefanie Schulte StrathausBerlín
Dirigeix el programa Forum Expanded a la Berlinale. Codirigeix la societat Arsenal - Institut für Film und Videokunst. El 2010 va desenvolupar el projecte Arxiu viu. L’ús d’arxius com a treball artístic contemporani i pràctica curatorial. És membre del comitè de selecció de la secció Pitching Forum.

 

 

 

 


 

Paul BellLondres
Cineasta, director i productor. És considerat un dels principals historiadors d’arxius de la indústria cinematogràfica actual, gràcies a les seves pel·lícules documentals, que han guanyat premis com el BAFTA (Senna) i l’Oscar (Amy). Al llarg de la seva trajectòria ha anat perfeccionant la seva habilitat innovadora per a la narració amb material d’arxiu.

 

 

 

 


 

María Cañas, Sevilla
La Archivera de Sevilla. Practica la riurestència: l’humor de tots els colors, el joc i la videoguerrilla de les multituds connectades. Un activisme compromès amb l’arxiu orgànic i el detritus audiovisual com a eines de desenvolupament cultural, i amb la necessitat.

 

 

 

 


 

  1. 10.15 - 11.20 h Establint marques d’identitat

 

 

Modera la taula Xavi G. Puerto, Barcelona
Consultor, programador i distribuïdor audiovisual. Des del 2016 dirigeix eREC Festival Internacional de Cinema de Tarragona.

 

 

 

 

 

 


 

Beli Martínez, Vigo
La nova onada de cinema gallec
Productora audiovisual i docent. Productora de Vikingland, de Xurxo Chirro; Arraianos, d'Eloy Enciso; Jet Lag, d'Eloy Dominguez Serén, i Plus Ultra, dde Samuel M. Delgado i Helena Girón. Treballa a Proxecto Socheo, arxiu audiovisual d’A Guarda. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vigo amb la tesi O cine de non ficción no Novo Cinema Galego.

 

 

 


 

Alex Traila, Bucarest
Entre cinema romanès i cinema de l’est
Consultor de cinema romanès. El 2006 va fundar a Bucarest la seva productora Steppenwolf Film. Està involucrat en diferents plataformes de la indústria dedicades a abordar la futura política cinematogràfica als territoris de l’Europa oriental. És membre del Consell d’Administració del Centre de Cinema de Romania i assessor del Ministeri de Cultura.

 

 

 

 

Ellen Tejle, Estocolm
A-Rate. About Representation in Film
Ellen Tejle treballa a Fanzingo, una productora sense ànim de lucre que té com a objectiu incrementar la diversitat als mitjans suecs. Ha rebut el reconeixement com a millor emprenedora en cinema independent, tant a Europa com a Suècia, per la seva tasca com a directora del cinema Rio, a Estocolm. Fa quatre anys va engegar la campanya A-Rate per fer adquirir consciència de la representació femenina i no-blanca als films, i ha estat recorrent el món des d’aleshores. Recentment ha estat convidada a la Xina, el Brasil, els Estats Units, Noruega i Itàlia.

 

 

 

 

 

 

11.20 - 11.50 h Pausa cafè
  1.  
  2. 11.50 - 13.10 h Creant identitat com a etiqueta. Debat

 

En aquesta taula rodona debatrem sobre la conveniència o inconveniència de pertànyer a cap, una o diverses etiquetes, així com les diferents estratègies que es poden portar a terme per dotar amb identitats concretes cinematografies, talent, producció i fins i tot formes de consum (generacionals, territorials, artístiques, etc.).

 

 

Modera la taula Xavi G. Puerto, Barcelona
Consultor, programador i distribuïdor audiovisual. Des del 2016 dirigeix el REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona.

 

 

 

 

 

 


 

Natalia PiñuelMadrid
Cofundadora de la plataforma Playtime Audiovisuales, on elabora projectes curatorials per a centres d’art i institucions culturals com el CA2M, el Espacio Fundación Telefónica, el MUSAC, el DA2 o Tabakalera. Coordina les plataformes en línia Films des Femmes, dedicada a les realitzadores que treballen fora de la indústria del cinema, i She Makes Noise, dedicada a dones que treballen en el camp de la música electrònica i l’art sonor. Entre els projectes de la plataforma destaca Visiones contemporáneas. Últimas tendencias del cine y vídeo en España.

 

 


 

Ramon Castells, Barcelona
Economista i gestor cultural. Cap d’estudis del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i docent de la Universitat de Barcelona. Anteriorment, a l’Institut Català de les Indústries culturals (ICEC) va centrar el seu treball en la investigació dels sectors industrials de la cultura. El maig del 2017 va presentar la tesi Determinants de l’èxit cinematogràfic. Model d’anàlisi de la producció catalana.

 

 

 


 

Felicia ChanManchester
Felicia Chan investiga la construcció d’imaginaris nacionals, culturals i cosmopolites al cinema, així com la influència de les pràctiques institucionals i industrials en la producció, distribució i recepció dels films. A la seva publicació The International Film Festival and the Making of a National Cinema explora els límits de constitució de la identitat nacional, tenint en compte les contingències de la història dels festivals i les jerarquies en les polítiques de selecció de films.

 

 

 


 

Miquel Echarri, Barcelona
Llicenciat en Periodisme per la UAB. Actual director de la revista d’actualitat Primera Línea i coordinador d’edició de Port, revista de tendències i estils de vida. Professor d’anàlisi cinematogràfica i història del cinema a l’escola La Casa de Cine. Ha dirigit la revista d’actualitat cinematogràfica CineVisión i la de cinema en formats domèstics Home Cine DVD. Des del 1995 publica articles de diverses temàtiques a mitjans de comunicació com El PaísLa VanguardiaAvuiFotogramas24KWorld MusicPopular1AB i Go BCN, entre d’altres.

 

 

 

Lur Olaizola, Sant Sebastià
Coordina el programa audiovisual de Tabakalera - Centro Internacional de Cultura Contemporánea. Tabakalera és un projecte cultural que conviu i col·labora amb la Filmoteca Vasca, el Festival de San Sebastián i la recentment oberta escola de cinema Elías Querejeta. Un espai, per tant, on es pensa i es viu el cinema com un procés expandit: des del naixement i desenvolupament d’idees creatives (residències) fins a l’arxiu cinematogràfic i la restauració, des de la curadoria i programació fins a la projecció en sala.

 

  1.  
  2. 13.10- 13.30 h Presentació del pla d’acció Dones Visuals

 

El pla d’acció Dones Visuales és una iniciativa de CIMA Catalunya per promoure i fer efectiva la presència de la dona a l’audiovisual. Adapta a la realitat catalana el reeixit model del Swedish Film Institute, liderat per Anna Serner per aconseguir la igualtat d’oportunitats de gènere en el sector. I ho fa mitjançant diferents accions, com la creació d’un directori de “dones visuals”, l’elaboració de l’estudi Dona i audiovisual i l’acompanyament de guions de curts i llargs de ficció o documentals, des del seu estat bàsic fins a dotar-los amb estructures d’excel·lència llestes per a la producció. L’objectiu és garantir la participació de les dones en el procés creatiu i tècnic de les produccions audiovisuals.

 

  • Neus Ballús, presidenta de CIMA Catalunya
  • Carla Subirana, vicepresidenta de CIMA Catalunya
  • Miríam Porté, secretària de CIMA Catalunya
  • Ellen Tejle, representant del Swedish Film Institute

 

  1. 13.30 - 14.00 h Lodeiros Vermouth per continuar xerrant

 

En col·laboració

 

  1.  

 

Passatge de Banca, 1-3
08002 Barcelona
T +34 93 556 51 99
F +34 93 316 28 43
Crèdits: Programació web  |  Disseny
{text_loading}
Comprovant l'usuari...
Enviant les dades...
Has oblidat la teva clau?